CRÒNICA D’ ABANS - D’AHIR

 

 EL   MEU   POBLE 

“Cornellà, un llogarret sense història,                     
mig rural, industrial i artesà,                                     
és avui una ciutat brillant de glòria                                   
que, al Baix Llobregat, veiem triomfar. . .”
                                                Pere Cortada i Casals 
                    Mestre de l’Ateneu Instructiu i poeta
                   (Cornellà de Llobregat, 1909 – 2002)

    Acabeu de llegir, amic lector, una visió real, alhora que poètica amb la qual el meu mestre, el senyor Cortada, va definir la personalitat del poble que el va veure néixer i morir; el mateix poble en el qual es va fonamentar la meva educació cívica.
    Cornellà de Llobregat és un municipi petit ( 6,90 km2 ,  el quart més petit començant per la cua, dels 29 municipis que conformen el Baix Llobregat), que compta amb el següent historial demogràfic:
 Anys      1887        1910         1940          1950          1960         1970        1974        1979  
Veïns     1.867       2.496        8.214        11.473       24.714      77.314      88.975     100.00
Actualment (fi de l’any 2012) el cens de la ciutat ha quedat establert en 87.860 veïns.
    Ubicat a la riba esquerra del riu Llobregat,  al peu de la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir i a 9 km. de Barcelona, Cornellà era una població de superfície irregular solcada de nord a sud pels torrents i les rieres que baixaven de la citada muntanya i, a més, per la carretera coneguda popularment com carretera d’Esplugues , mentre que la part baixa de la població ho era, a més, per les regadores i filloles que alimentava el Canal de la Infanta.
    Altrament, de llevant a ponent  la fragmentació li venia donada per la presència de les carreteres de l’Hospitalet  i de Sant Joan, pel Canal de la Infanta  (des de 1819), per la trinxera del “tren de dalt” ( MZA)  des de 1854,  i les vies en superfície del tren de via estreta “el carrilet”  (FFCC),  a partir de l’any 1912.

    I, per damunt de tot ... la presència permanent del riu Llobregat, com a protagonista d’excepció en la vida cornellanenca!  Gràcies  a les variades  facetes  que li són pròpies, ell sempre hi era present! Tan aviat el trobàvem oferint la fertilitat de les seves terres d’al•luvió, com els àrids de la seva llera, o la seva riba esquerra com a zona d’esbarjo familiar, una riba molt apta alhora per a gaudi de la canalla fent-hi escapades clandestines en busca d’aventures i  capbussades, o dels enamorats que hi encaminaven llurs passejades de festeig recorrent els senderols i els racons que oferia el bosc de salzeredes riberenc...
    Però, de cop i volta i, sense cap ordre preestablert, a aquest riu li agradava manifestar el seu poder i  mostrava la seva vessant esquerpa ... furient, amenaçadora  i ... devastadora a vegades.  Tant és així, que no ha d’estranyar que els veïns antics de la part baixa de Cornellà vagin instar  l’ajuntament per a què instal•lés un monòlit (desembre del 2012) en record de les inundacions dels anys 1962 i 1971 com a homenatge a les persones afectades.
    Deixeu-me creure que el meu poble, el seu entorn i la seva ràpida evolució fou un excel•lent camp d’entrenament per a la meva etapa de formació personal i cívica. Crec, a més, que va deixar empremta    -  potser no sempre favorablement  -  en el desenvolupament de la meva personalitat , talment com ho feren les bones intencions dels meus pares, l’escola, els amics i els menys amics, el tarannà de la gent cornellanenca, la “guerra civil”,  la post-guerra ... 

    Perquè com va deixar dit el poeta,
    ...”El poble és tu i tu i tu
    i tot d’altra gent que no coneixes,
             i els teus secrets
             i els secrets dels altres...
             ...el poble és tot:
             el principi i la fi,
              l’amor i l’odi,
               la veu i el silenci,
              la vida i la mort.”
     Miquel Martí  i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)   




EL PONT DE CARLES III, a l’alçada de Molins de Rei. la monumental portalada d’accés a Barcelona, amb 15 arcades de color rogenc (un total de 334,36 metres de longitud), a través de les quals el riu Llobregat... “s’ ajupia als peus de l’ amada, s’ eixamoria per la plana i es posava a escampar les flors, els fruits i la frescor que li duia”... (Joan Santamaria, del capítol “El Llobregat,” del llibre “VISIONS DE CATALUNYA”, agost de 1928).

Construït entre els anys 1763 i 1767, el 1967 fou eixamplat a quatre carrils a fi de poder absorbir la intensa circulació de vehicles que hi confluïen (uns 36.000 diaris), la qual cosa va minvar el marge de seguretat previst per a l’estructura. Per altra part, l’extracció continuada - alhora que incontrolada - d’àrids de la llera del riu en zones properes als fonaments del pont, afavorí que la riuada més gran del riu Llobregat (el 20.01.1971, amb un cabdal de 3.080 m3, per segon), i la de la nit del 5 al 6 de desembre del mateix any (811 m3..)., provoquessin l’esfondrament d’un pilar i de dos arcs del pont. Pocs dies després, el 30 de desembre, una nova riuada esfondrà dos arcs més i el gual provisional que s’havia construït.



El gener del 1972 fou proposada la reconstrucció del pont en un altre indret; s’inicià la numeració dels seus carreus , però els efectes destructius en els citats carreus - malgrat fer-ne una dinamitació controlada - van Impossibilitar la proposta.